Situat a la part més alta del turó, el Castell del Rei és el seu guardià i sentinella.

Popularment és conegut amb el nom de la Suda, veu àrab que significa àrea urbana closa. El nom suda faria referència a la fortalesa andalusina construïda durant el segle IX al lloc avui ocupat pel castell reial, però també és el nom amb què les fonts medievals designen el barri noble que s’estenia pel turó.

Fou el palau on residia el monarca durant les seves estades a Lleida. La seva construcció respon a diferents etapes situades entre finals del segle XII i el segle XIV, motiu pel qual hi conviuen formes romàniques i gòtiques.

Fou l’edifici civil més notable de la ciutat i un important centre de decisió política. En el Castell del Rei s’hi van celebrar Corts en diverses ocasions, si bé les més significatives foren les de l’any 1214, quan un nen de només 6 anys, el futur Jaume I el Conqueridor, fou coronat rei per aragonesos i catalans. També s’hi van signar grans acords com els Pariatges d’Andorra (1278 i 1288) o la Querimònia de la Vall d‘Aran (1313).