La part conservada correspon a la nau sud-est, la més antiga del conjunt. La façana encarada a la catedral mostra la funció defensiva de l’edifici, mentre que la façana que dóna al pati, amb finestres i portes, deixa entreveure la funció de residència i habitatge.

La nau conservada és fruit d’una remodelació de les construccions andalusines preexistents. Originalment, estava coberta per un sostre de fusta que abans de 1244, tal com consta en la crònica del Llibre dels Feyts de Jaume I, fou substituïda per voltes de creueria, de les quals encara es conserven les mènsules i l’inici dels nervis. Aquestes voltes foren desmuntades l’any 1926 davant el perill que suposava que es poguessin desplomar de la nau cap al pati. Es perdia, per tant, l’únic element que quedava de l’obra gòtica del palau.

La nau avui visitable disposa d’una terrassa superior accessible per a tothom, des de la qual es pot contemplar el paisatge més proper i el més llunyà. Des de la terrassa, el turó, el riu i l’horta esdevenen els elements distintius de Lleida. També es confirma la posició del castell en relació amb un immens territori, del qual en fou i és la capital.