En el marc de la guerra dels Segadors contra el rei Felip IV, Catalunya s’acollí a la protecció de França i la ciutat de Lleida es convertí en punt de màxim interès per als contendents. Aquest fet suposà l’arribada d’enginyers francesos a Lleida amb la intenció de fortificar-la i adequar-la als nous temps. El resultat fou demolidor. S’enderrocà pràcticament tot el barri de la Suda i les edificacions fora muralla més properes, fonamentalment convents i monestirs.
Entre 1641 i 1644 es construïren diferents baluards units entre si per trams de muralla: el baluard del Francès, el Punxegut, el del Rei i el de l’Assumpció. Entre 1644 i 1649 les obres foren represes pels governadors espanyols, i d’aquest moment són la contramuralla que envoltarà el Castell Reial i el baluard de Cantelmo, conegut posteriorment com el baluard de Louvigny.