Al claustre de la Seu Vella, d’alquercs, n’hi ha uns quants.

Els alquercs foren jocs d’estratègia i entreteniment habituals a l’època medieval, per bé que el seu origen és clàssic. La paraula alquerc, prové del nom andalusí “al-qariq” (“lloc pla”). La versió més popular d’aquest joc és l’Alquerc de III, popularment conegut com el “Tres en línia”, però també hi ha l’Alquerc de IX i l’Alquerc de XII.

Els alquercs apareixen documentats al “Libro del ajedrez, dados y tablas” que el rei Alfons X el Savi ordenà escriure al segle XII com a compendi dels principals jocs de l’època.

Tots els alquercs localitzats al claustre de la Seu Vella són Alquercs de XII que requerien de vint-i-quatre fitxes o pedretes per jugar una partida. La presència d’aquests jocs gravats damunt de les pedres atorga al claustre de la Seu Vella una particularitat més que cal afegir a les seves dimensions espectaculars, la riquesa ornamental i la seva obertura a l’exterior. D’ altra banda, els alquercs converteixen el claustre en un espai de joc i esbarjo, a més de magnífic espai de benvinguda i acollida, excel·lent plaça pública de conversa, discussió i crítica, selecte cementiri i aparador de prestigi social.