Fundada i dotada econòmicament l’any 1168, la Pia Almoina era una institució benèfica destinada a socórrer els necessitats i els pelegrins.

Malgrat que es desconeix el tipus de beneficència prestada en els seus orígens, serà a partir de la segona meitat del segle XIII quan l’alimentació de pobres de solemnitat, pobres vergonyants, pelegrins i pelegrines, vídues, nens orfes, malalts, vells... esdevingui la seva tasca principal. L’alimentació d’aquests col·lectius serà precisament la iconografia representada en les pintures que decoraven tots els murs de la institució, una bona part de les quals s’exposen al Museu de Lleida: diocesà i comarcal.

Un document procedent de l’arxiu d’aquesta institució, datat l’any 1338, permet saber què menjaren aquell any: diàriament se’ls repartí una ració de pa de 750 grams i mig litre de vi. El pa i el vi foren acompanyats de verdures i llegums, com ara les cols, les faves seques i les faves tendres, els fesols, els alls o les cebes. La carn també hi fou present, però en una quantitat molt més petita. La més consumida fou la de corder, mentre que la menys consumida, la de porc, només un dia de tot aquell any. Cap dels dies menjaren carn d’au, reservada als malalts o als paladars més fins, ni tampoc fruita. Cal recordar que el costum de menjar les postres no existia a l’època medieval. En total, unes 2.300 calories, suficients per passar tota una jornada, però amb una manca evident de vitamines i minerals.

Imatge dreta: Detall de les pintures de la Pia Almoina
Crèdits: Museu de Lleida Diocesà i Comarcal