La Guerra Civil a Lleida deixà imatges colpidores i records difícilment inesborrables, especialment després del bombardeig que patí la ciutat el 2 de novembre de 1937. No hi hagué objectius militars per batre, sinó que les bombes es dirigiren contra la població civil. Moltes dones i nens que esperaven a l’entrada d’un mercat, a més d’una cinquantena de nens i alguns professors d’un centre escolar, foren part de les víctimes. Cinc mesos després, a finals de març de 1938, Lleida tornava a ser bombardejada

El dia 3 d’abril d’aquell mateix any, les tropes franquistes entraven victorioses a la ciutat. Fou llavors, quan la Seu Vella, convertida en caserna militar des del segle XVIII, va quedar transformada en un camp de concentració i classificació de presoners a l’espera de ser evacuats a la rereguarda franquista.

Els estudis més recents semblen indicar que la Seu Vella, coneguda a partir d’aleshores com el “Campo de Concentració de Prisioneros y Presentados. El Castillo” o “Campo de Concentración de la Plaza” o “Campo de Concentración de Prisioneros de Lérida”, va arribar a confinar entre 4.000 i 7.000 presoners republicans fins l’agost de 1940.

Les condicions de vida que van patir durant el seu empresonament van ser duríssimes i van estar marcades per la gana i la desnutrició, la falta d’aigua, el fred, els maltractaments indiscriminats, els polls, les puces i les epidèmies. Tot i que hi va haver presoners que van poder suportar totes aquelles penúries, altres, hi deixaren la vida.

Aquest és el testimoni contrastat d’alguns d’ells:

Història de Domingo Mora Orozco

Història de Joan Colom Solé

Foto superior: © Conseqüències del bombardeig de 1937.
Daily Herald, 9 de novembre de 1937. Servei de Reproducció d'Imatge. UdL