La part avui conservada del Castell del Rei fou destinada des de la seva construcció a la celebració de Corts i recepcions oficials. Les Corts eren actes molt protocol·laris i plens de solemnitat que sempre convocava el rei. També hi participaven els tres braços o estaments de la societat d’aquell temps: l’eclesiàstic, el militar i el reial, aquest últim format pels representants de les viles i ciutats. A les Corts es tractava el bon estat dels territoris i es legislava, però per damunt de tot es parlava del finançament de la Corona d’Aragó.

L’Assemblea (posteriorment, Corts) de l’any 1214 mereix, no obstant això, una menció especial, atès que el protagonisme d’aquella sessió se l’emportà un infant de 6 anys. De nom Jaume, fou reconegut per catalans i aragonesos com el nou rei. Més endavant seria conegut amb el sobrenom de Jaume I el Conqueridor.

De la mateixa manera que altres reis, Jaume I concedí diferents privilegis a la ciutat de Lleida, dels quals convé destacar l’atorgament de la Fira de Sant Miquel l’any 1232 i la concessió de la Paeria (Ajuntament) l’any 1264, privilegi que atorgava poder als lleidatans per governar la seva pròpia ciutat i els alliberava de les limitacions feudals. El terme “paer” prové del llatí “paciarium” i significa “home de pau”.