La Mare de Déu del Blau era la imatge que anava situada a la part central de la porta dels Apòstols, l’accés principal a la catedral. Amb un rostre serè i dolç, sosté el Nen amb el braç esquerre mentre amb la mà dreta aguanta un colom. Esculpida pel mestre d’obres Jordi Safont l’any 1447, deu el seu nom al blau que té justament al seu front.

Diu la llegenda que quan s’estaven esculpint les imatges que havien de decorar la porta dels Apòstols, el mestre escultor que dirigia els treballs va haver de marxar de viatge. Amb la intenció que les obres no s’aturessin, el mestre escultor encomanà a un dels seus aprenents l’escultura del rostre de la Mare de Déu. Quan tornà del viatge, el mestre escultor es trobà amb un rostre delicat, perfectament esculpit i digne d’admiració que no li generà, no obstant això, cap satisfacció ni alegria. Més aviat fou tot el contrari. L’enveja s’apoderà ràpidament del mestre escultor, que, incapaç temps enrere d’esculpir-lo, s’adonà de com un aprenent el superava en tècnica i habilitat. Fou llavors quan el mestre escultor, ple d’ira, agafà un martell i el llançà contra el rostre de la Mare de Déu. Per aquelles coses que passen, el martell rebotà miraculosament, matà el mestre escultor i a la Mare de Déu li sortí un blau al front.

Actualment es pot contemplar a l’altar principal de la Seu Nova.