Les seves dimensions són espectaculars, motiu pel qual és considerat un dels més grans de l’arquitectura gòtica europea.

A més de gran, també destaca per la seva riquesa compositiva. Les traceries dels finestrals, així com el variat repertori dels capitells, el converteixen en un espai de parada obligada. De planta lleugerament trapezoïdal, el claustre queda configurat per quatre galeries i disset finestrals apuntats, dotze dels quals envolten el pati central i els cinc restants es disposen, de manera totalment excepcional, oberts a la ciutat, fent de la galeria sud-est un mirador privilegiat. Dels disset finestrals, quinze són diferents.

De forma totalment atípica, es troba situat als peus del temple per manca d’espai. Aquest fet comportà el sacrifici de la façana romànica i l’obligatorietat de construir, enfront d’aquesta, la façana gòtica dels Apòstols. A la banda contrària del mirador, s’hi troben les portes de comunicació de la Canonja, entre les quals destaquen les dues renaixentistes, la Porta de la Sala Capitular i, especialment, la Porta Nova de Santa Maria l’Antiga, considerada el millor exponent d’aquest nou llenguatge a les terres de Ponent.

De la mateixa manera que l’església, el claustre fou cementiri i espai de culte, on membres eclesiàstics, acadèmics, comerciants, mestres d’obra, etc., buscaren el descans etern.