L’any 1193, el capítol de la catedral contractava Pere de Coma, el mestre d’obres artífex del projecte arquitectònic i encarregat dels preparatius necessaris per endegar la construcció.

Les obres començaren per la capçalera de l’església i continuaren per les naus fins a arribar a la façana principal romànica. El cimbori fou l’últim element bastit. La primera pedra fou col·locada el 22 de juliol de 1203, i quedà consagrada al culte setanta-cinc anys més tard. A començaments del segle XIII començaren també les obres de la Canonja, que aniria eixamplant els seus espais de forma progressiva.

Coincidint amb l’acabament de les obres de l’església a finals del segle XIII, la Canonja incrementà les seves dimensions i s’endegà l’obra del claustre. El segle XIV serà el dels grans projectes arquitectònics: el claustre, la construcció d’una bona part del campanar, la façana gòtica dels Apòstols i les principals capelles de l’església. La centúria següent estigué marcada pel coronament del campanar i la configuració definitiva dels espais de la Canonja.

L’empenta constructiva dels segles XIV i XV anà acompanyada de l’ornamentació: retaule major, altars, cor, trona, vitralls de colors, pintures...
Acabada l’obra, les intervencions posteriors foren de millora o embelliment.