Una imatge força insòlita d’aquest claustre a l’època medieval, seria la de veure gent jugant amb alquercs.

Els alquercs són taulers de joc, això sí, de pedra, que trobaràs gravats a la base d’alguns finestrals. La seva presència doncs, permet afirmar que el claustre també fou un espai de joc i entreteniment. D’alquercs, n’hi ha de diverses modalitats, tot depèn del nombre de fitxes emprades. Així doncs, hi ha l’alquerc de III, l’alquerc de IX i l’alquerc de XII.

Tots els alquercs localitzats al claustre de la Seu Vella són alquercs de XII, doncs requerien de 12 fitxes per a cada jugador. Per aquest motiu, són taulers amb 25 cavitats arrodonides, 12 per a cada jugador, quedant només lliure la cavitat central per començar la partida. La pregunta en tot cas, és, a què jugaries? T’ajudem! Podries jugar a una versió antiga de les dames, però també podries aprofitar l’alquerc i fer una partida del Tres en Línia. 

Malgrat que l’origen dels alquercs és incert, se sap que egipcis, grecs i romans ja els coneixien i que dins del món andalusí, foren molt populars. De fet, la paraula alquerc, prové del mot andalusí “al-qariq”, que vol dir “lloc pla”. A l’època medieval, els alquercs també foren habituals i apareixen documentats al “Libro del ajedrez, dados y tablas” que el rei Alfons X el Savi va ordenar escriure al segle XIII com a compendi dels principals jocs de l’època.