Els dos capitells que t’aproximem mostren una escena quotidiana del segle XIII com és la verema. Es poden distingir els raïms, les fulles de parra, així com diferents personatges agafant el raïm i posant-lo en cistells.
De fet, la vinya, juntament amb els cereals, foren els conreus més importants durant els segles XIII i XIV a les terres de Lleida. I es que el pa i el vi, no van faltar mai a la taula medieval. Bé, també hi són presents a la nostra taula. El que ha canviat però, són les quantitats ingerides, tant d’un producte, com de l’altre. A l’època medieval, la ració de pa diària per persona era d’uns 600 gr, mentre que el consum de vi estaria entre un o dos litres, diaris. Quantitats molt elevades si bé, cal tenir present, diversos factors que ho justifiquen, com per exemple que la varietat de productes d’avui dia, no existia en aquella època, o que l’aigua potable no arribava encara a les llars, fet que convertia el vi en un líquid molt més saludable que no pas l’aigua contaminada. Per altra banda, el vi ingerit per la majoria de la població, era vi jove, rebaixat amb aigua, mentre que els vins envellits i d’alta graduació quedaven reservats a les classes benestants.
